---
Ens traiem la corona del Rei Carnestoltes i ens posem la corona dels ODS dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Adrià. Veig que estàs molt ben acompanyat als estudis de Ràdio Ciutat de Tarragona. Jo sempre estic.
---
Ben acompanyat, amb convidats i amb propostes interessants per fomentar aquests objectius de desenvolupament sostenible. Aquests ODS, com sempre diem en l'agenda 20 30 i en aquest cas hem escollit i hem volgut convidar per conèixer més detalls aquesta iniciativa empresa Plastic People del nostre territori. De fet, si no m'equivoco, no Assentats ubicats a Cambrils i que ofereixen en aquest cas una solució circular. El repte del plàstic és molt important. Toni. Per tant, en el terreny del reciclatge i molt acord, en aquest cas amb el DC 12 sobre la producció i el consum responsable, però també amb molts altres per conèixer més detalls. Ens acompanya. Saludem a Néstor Catalan, que és fundador de Plastic People. Molt bona tarda.
---
Molt bona tarda.
---
Néstor, explica'ns per posar-nos una mica en context. Quant de temps fa que esteu? Que esteu en marxa? I com va sorgir aquesta idea d'originar aquesta iniciativa i aquesta empresa?
---
Doncs mira, gràcies per convidar-me a estar aquí i compartir el nostre projecte. De fet, aquesta idea va sorgir més com una necessitat d'un gran problema. De dir prou, de queixar-nos de lo malament que està tot i a veure com podem fer alguna cosa per part nostra per provocar el canvi, no? I fixa't si el canvi va ser provocat, que això va començar al Vietnam. Això va començar al Vietnam a l'any 2018 2019. En aquell moment jo estava per raons de la vida viatjant i és un país Vietnam meravellós a nivell de paisatge, a nivell de gent, menjar. Però també és un país que té una infraestructura de recollida de residus bastant deficitària i és una cosa que veus directament a la natura. Vas per una platja paradisíaca i de cop i volta veus allà tot de plàstics que el mar ha tornat, o de tempestes o de gent que simplement els ha deixat allà. I ostres! I dius això? Que lleig que és! Que malament que ho fan! Com pot ser que això no ho recullin? I de cop i volta et trobes gent passejant per les platges recollint certs plàstics. I aquí van dir ostres! Per què agafen aquestes ampolles? I això i els altres no? Què hi ha aquí darrere? I què és el que hi ha darrere d'això? Diners. I vam veure la sostenibilitat. Xatarra, no. Efectivament, el que passava abans. I vam dir escolta. La sostenibilitat ha de ser sostenible. O som capaços de dissenyar un tipus de model o solució que sigui sostenible econòmicament? O això no funcionarà mai per molts esforços que puguem fer? Llavors, el que? El que vam començar a pensar en aquell moment. Jo estava en un moment de la meva vida que tenia temps. Tenia recursos i tenia ganes de fer coses que ajudin a fer coses interessants. Fer coses d'impacte, no. I jo vinc del món de l'enginyeria informàtica. Sóc enginyer superior per la URV. I del món de la comunicació i la publicitat. Dos entorn més racional i molt més creatiu, però crec que és el que es necessita quan vols enfrontar-te a problemes, problemes no resolts o reptes com m'agrada dir a mi també. I en aquell moment em van dir Per què no canviem el model convencional de reciclatge basat en una ampolla i una ampolla? Aconseguir un tipus de plàstic pur, net, que pugui competir amb el plàstic verge, el qual és molt difícil degut a com el residu plàstic es genera. No tot és tan net, en general, bé barrejat amb colors, amb formes i en comptes de fer el pelet fem directament un producte final. Hem de fer alguna cosa que pugui ser útil. Canviem la unitat de conversió i passem d'algú que és a quilos. A algú que pot ser es pot aplicar en el món del disseny, en el món de la construcció i en el món del mobiliari. Per què no fem taulells, planxes que es puguin aplicar precisament per fer coses del nostre dia a dia? No. I amb aquesta idea van dir què és el que ningú recull? Aquest és el repte. El que ja recull ja no és un problema. Llavors vam començar amb això ràpid, fent petites proves, agafant aquells residus que ningú agafava i donant-li valor com li donava un valor, fent materials que per naltros és molt important, que sobretot per molt reciclats que siguin, el primer és que han de ser macos. Has de fer coses boniques. Has de fer coses de disseny atractius perquè si no el que tens és un pongo. No estàs densificar brossa, no. I dius no, no hem de fer coses que cridin l'atenció i a més, necessitem fer coses que tinguin unes propietats estables i siguin capaços de reproduir. Perquè si tu et fas obres un restaurant i demà en obres un altre i vols que tinguis el mateix disseny de materials ha de ser replicable, el qual connecta a l'origen del residu, que malauradament és pràcticament infinit, amb un mercat amb un consum que el demandi d'una forma regular. I el tercer punt és que això ha de ser assequible. Hem de tenir algo que sigui competitiu, perquè sinó tot això és molt maco, però no aconseguirem l'impacte que volem, no? Aquesta va ser la nostra carta als Reis. Vam començar. Tothom deia que era impossible i del no res. Vam muntar gràcies a la gent. Per descomptat, gràcies a la People, que és part del nostre nom i ADN. Vam muntar Plastic People al Vietnam. Això va començar a créixer l'any 2019 i el 2022 després de dos covid. El Covid Internacional. El Covid de Vietnam va arribar més tard. Jo decideixo que era el moment de que el plàstic people continués creixent amb el meu soci. Som dos socis principals de Plastic People i jo torno aquí a Catalunya i dic aquesta solució s'ha de portar aquí també perquè crec que és el moment de demostrar que som capaços de donar-li la volta al problema. Convertir-lo una oportunitat i fer això que has comentat al principi. Fer una solució circular, participativa, sostenible. A partir d'aquest repte que tenim davant, que és molt difícil de que parli per si sol. I no és responsabilitat només dels governs o de les companyies. És de tots i cadascun de nosaltres el que realment podem fer. I amb això, amb el 2022 23 vaig començar a explorar una mica com funcionen les coses aquí. És diferent. Aquí tu no veus grans muntanyes de plàstic a les platges? No, perquè la gent de vegades no els deixi preguntar després de Sant Joan o les platges, sinó perquè aquí un sistema eficient d'oficina no intensiu, millor dit, de recollida, per intentar que tot es vegi net. No, Però la reciclabilitat del residu és la mateixa. Tens el mateix problema. Les ampolles busquen plàstic net ja està. I el que paguen a un lloc igual ho paguen en altre lloc perquè és un mercat global. El mercat dels polímers del plàstic. I aquí a Tarragona en sabem bastant de plàstics i polímers, però la resta de plàstics, que representen més del 80 o 85%, acaben o incinerats o en abocadors aquí al Vietnam i altres llocs. I llavors vam dir aquest és el repte. Anem a continuar fent-ho. Llavors els materials que vam desenvolupar al Vietnam els vam començar a replicar aquí i vam muntar companyia en el plàstic Bubble Spain. Vam muntar una nau de producció a Cambrils, a Vinyols concretament. I això va ser el 2024 i amb això vam començar a processar i transformar residu local en materials que poc a poc van arribant a les nostres llars a casa. Qui vulgui realment apostar per un canvi, perquè un canvi a nivell d'impacte ambiental no només ha d'anar a una platja a recollir el residu. També pot ser és quan tu tries com a consumidor un producte. I per què en comptes d'agafar aquesta taula que ve d'algú que no sé d'on ve o de Xina o no sé on, agafo una que estigui feta amb material reciclat a més local dels residus que generem entre tots, Per què no? A més, xula a nivell de preu més competitiu. Jo participo. Doncs mira, aquesta taula és tu i els teus amics fent neteja de platges tot l'estiu. I bé, aquest és el començament i ara ens trobem en el punt d'inici d'engegada d'això.
---
Heu portat alguns exemples de coses que feu. Això, per exemple, ara que parlàvem del Carnaval i veig molt carnavalers semblen com a confeti, és veritat.
---
Sí, aquests m'ha agradat molt. Aquests són materials i amb materials més visuals, més visuals. Són materials que són auto explicables. Dic jo Aquest material, per exemple, surt, entre altres coses, de tapes, de iogurt. Llavors és un material que el circuit de reciclabilitat convencional agafa la part blanca. Si us fixeu, normalment les parts blanques ni estan impreses o tenen una etiqueta de paper que es pot treure. No hi ha color. Això es recicla. Però les tapes no. Se'n va anar Incineració o els abocadors? Per què no li donem la volta i muntem el logotipus? Aquest material és un material sòlid que pots fer a nivell. Imagina't que fas la comparsa del Carnaval amb aquest material, amb tots aquests brics i demés, no? Doncs per què no.
---
Acostumem a guardar, això sí, els taps de les ampolles, a vegades moltes vegades per fer, per fer coses. Déu n'hi do les xifres, no? Tinc aquí assenyalat que es produeixen 350 milions de tonelades de plàstic a l'any i que només el 15% es recopila i es recicla.
---
Correcte. I ara la xifra. Això són xifres oficials del 2014 i 2016 perquè no han donat mai xifres oficials. Això s'estima que com a mínim han doblat aquesta xifra. I d'aquests, Entre 600 i 700 milions de tones que es generen, que es produeixen de plàstic anualment. Més del 50% és plàstic d'un sol ús. Imagineu-vos el volum i d'aquí el que comentava. Només el 15% es recicla. Per què? Perquè només es centra en el que té valor ampolles, etcètera.
---
Podríem dir que som una societat plastificada, que abusem massa dels plàstics.
---
Absolutament. Absolutament. Jo sempre dic si us fixeu en aquestes cimeres internacionals que fem del medi ambient i del canvi climàtic. Bé, bé, aquest any encara. L'any passat es va celebrar als països àrabs que és la seu del petroli, principalment, on la majoria dels responsables que prenen decisions sobre aquesta cimera són membres dels consells administratius de directius de les grans companyies del petroli i que tenen un interès directe en que això no s'acabi. Llavors dius com ho faries per evitar el problema dels plàstics? Primer punt no generis més plàstics, no? Doncs estem molt lluny d'això. Lamentablement.
---
Tot i que sí que s'han anat veient algunes passes, però no sé si potser són suficients. El tema de les bosses reciclades. El tema de les canyetes, que són biodegradables, cada cop més.
---
Correcte. Ja em passes i tot suma. No vull dir no vull ser pessimista, vull ser realista, però no pessimista. I el realisme és que cada cop hi ha més plàstics a les nostres vides. Vull dir, és una societat plastificada, total. Tot és plàstic. Costa molt viure sense plàstic. Això ho vivim nosaltres. Diem a l'era del plàstic. l'Edat de pedra. l'Edat de bronze. Aquesta és la del plàstic, sens dubte.
---
Quina importància té apostar per la sostenibilitat i ser compromesos amb el medi ambient? Abans ho deies tu. No només a les administracions, sinó que és un repte i una responsabilitat de cadascun de nosaltres.
---
Correcte, És important. És molt important que nosaltres, que ens sentim part de la solució i per sentir-nos part de la solució. Hem de creure en el sistema en què ens trobem i jo he trobat que tenim una crisi de credibilitat, de model aquí a Catalunya, a Europa o el primer món si ens volem d'aquesta manera. Però això no vol dir que el sistema no funcioni, el sistema està preparat. La infraestructura que tenim és brutal i l'esforç que hi ha darrere. El que passa és que crec que no se li està donant la visibilitat que se li hauria de donar a l'esforç que fem els individus i la comunitat. Tot l'esforç que es fa fent la segregació no és perquè certes persones es facin més riques, sinó per evitar que els nostres abocadors s'omplin més de residus que s'incineren i que tinguin més CO2. I això s'hauria de visualitzar d'alguna forma. Això és el que crec que costa una mica. La gent és bastant incrèdula. Què passa darrere? Això ho barregem tot. No sé fer la feina de la gent, de les coses.
---
A vegades falten incentius perquè la gent es mogui, no? Si no et donen alguna cosa a canvi, la gent no.
---
Sí, jo crec que en la cultura del que deies del premi, la pastanaga i la vara no. Al final, per una banda, per una banda si fas un esforç i si nosaltres ens comprometem i estàs compromès a què val la pena fer l'esforç de separar o separar, o de tenir de caminar 200 metres més perquè el punt dels envasos aquí just no tingui el contenidor que toca, no? Doncs això, d'alguna manera la gent que fa bé les coses hauria d'estar. Recompensada. Si a través dels impostos de brosses o d'alguna altra forma. I al revés, qui no fa bé la feina i realment contamina? Perquè si tu ho tens tot ben separada amb plàstics, de cop i volta algú et tira un pot de pintura i malgrat tot, estàs contaminant la feina de tota la comunitat. I això és molt dolent.
---
No coneixem exactament bé encara el que pot anar al contenidor groc o a vegades. Segueixen havent-hi dubtes i fa falta més pedagogia, més campanyes.
---
Per afegir a aquesta pregunta del contenidor groc al contenidor groc. Jo crec que hi ha confusió. Jo vaig tenir bastanta confusió quan vaig tornar aquí i vaig estar fora gairebé 10 anys. A part d'Austràlia, Nostàlgia del Sud-Est asiàtic, Vietnam i demés. I ja hi havia abans els contenidors, ara encara més. I s'ha fomentat més. I el que veig és que el contenidor groc hauria de ser l'espai pels plàstics i tots els plàstics. Em va sorprendre que no tots els plàstics. D'alguna forma es comunica. Haurien d'estar aquí dintre només aquells que es poden reciclar o tal. Però no és del tot veritat, això. Obro una llança de polèmica. Aquí sembla que hi ha un interès general, especialment de grans marques, de que no es vegin els seus residus i intentin com a mínim, recuperar i reciclar, però sobretot recuperar que no es vegi. Això passa, són les directives, aquestes europees del extended Productes de responsabilitat o locals regionals que això està a tot el món, que el que busca és que s'incrementi els índexs de recuperació i classificació de plàstics el més possible. La reciclabilitat és un altre tema. Què passa amb això? Que hi ha una marca gran darrere? I llavors els envasos? Veus aquell símbol de reciclatge? Veus un símbol d'una rodoneta? Això vol dir que aquella marca està compromesa? Que això es recuperi. O els altres plàstics, com poden ser un got de cervesa o de plàstic, o bosses o capses de fruita. Hi ha molts plàstics grans que hi ha una confusió. No els tiris aquí i tires el rebuig i cuidado. Són coses molt diferents. No, el rebuig té pocs números de que es recuperi aquell plàstic, el del groc. Pràcticament hi ha un sistema brutal i una inversió darrere espectacular galàctica a nivell de classificació i gestió de residus aquí i a tot el territori. Jo insto a la gent a que els plàstics tots al contenidor groc, perquè si no ara després s'acabaran reciclant.
---
Ens podríem estar tota la tarda parlant perquè és un terreny molt molt ampli, però per anar acabant per no passar-nos de temps. Quin balanç esteu fent de la trajectòria? Sobretot des que vau aterrar aquí a Espanya I quines passes encara teniu per davant? Quins objectius?
---
Bé, mira el que m'he trobat De qui és l'interès, la intenció i el discurs està més generalitzat a nivell de diversos punts estratègics. Què és Sostenibilitat i industrialització a innovació? Nosaltres estem una mica amb tots aquests eixos de desenvolupament, però després les coses van molt lentes. Jo trobo que de l'interès als fets costa que passi i llavors ens trobem que l'interès hi és. Jo crec que van passant coses. Hi ha gent que li desperta l'interès en el material un arquitecte, un dissenyador, una institució pública. Té tot el sentit que el residu que generem a Tarragona o a Reus en comptes d'acabar abocador, faci tanta volta perquè no el transformem en mobiliari urbà, per exemple, o el transformem en equipaments pels parcs i jardins d'aquestes grans idees perquè això passi. Veus que costa molt no tenir decisions i prendre decisions. Llavors naltros ens trobem un moment que ja tenim capacitat productiva. Ja som capaços de generar materials i productes finals a través de col·laboracions de professionals ens permet connectar amb el teixit d'indústria del territori, amb ebenistes de companyies amb gent de mobiliari, disseny i arquitectes. Però ens falta una mica crear la inèrcia que la gent confiï en aquests materials amb coses noves. Però aquí és on hi ha l'aposta personal de tots i com a comunitat, començar a pensar i actuar una mica diferent, perquè si no actuem diferent continuarà passant el mateix.
---
Doncs ens hem de conscienciar cada cop més. Nosaltres amb aquesta secció intentem plasmar-ho així.
---
Cada setmana i cada setmana ho intentem amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Gràcies a tots dos per parlar-nos d'aquesta iniciativa tan interessant. Moltíssimes gràcies! Fins la propera!
---
Adéu fins la propera!
---
A vosaltres per convidar-nos. Merci.